Barbus meridionalis (Barbus meridionalis)

Barb de muntanya

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

Barb de mida petita, que assoleix mides màximes de fins a 23 cm de longitud forcal en el cas de les femelles i fins a 17 cm en els mascles. El cap és relativament petit i la boca presenta uns llavis generalment amples, amb un lòbul medial patent. Els bigotis, típics dels ciprínids, són curts i fins. L’últim radi de l’aleta dorsal no presenta denticulacions. Les aletes pectorals estan en una posició baixa i la dorsal té un perfil convexe. La coloració de fons del cos en els adults és marronosa o grisenca i tant els joves com els adults estan recoberts de taques de color negre. Mostra preferència pels rius i rieres de muntanya, amb aigües ràpides, clares i oxigenades, però també es troba en els trams mitjos i baixos d’alguns rius mediterranis. Requereix de fons pedregosos per a realitzar les postes.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
13,5 km
0,39
80,15
1,92
13,5 km
0,39
80,15
1,92

Estima de la població de l'especie
Estima:
 Indeterminada
Any de l'estima:
Àmbit:
Font:
Qualitat de les dades:
Observacions:

Distribució
Present als rius de la meitat oriental de Catalunya. A la regió alpina es troba localitzat a l'Alt Ter i Freser al seu pas per la comarca del Ripollès.
Font: SBiPA (2011)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES5120003 - Serra Cavallera segura
1,95 km
14,44
0,28
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter segura
8,87 km
65,7
1,26
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta Vulnerable
Catalunya
DMAH (2009)
Libro Rojo de los peces continentales de España Vulnerable
Espanya
Doadrio (2001)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Gairebé Amenaçada
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
B
Actuacions forestals que comporten el deteriorament del bosc de ribera.
Doadrio (2001)
C01.01
Extracció d'arena i grava - Alteració del fons del curs fluvial.
Vigo et al. (2008)
F02.03
Pesca esportiva.
F03.02
Captura i apropiació d'animals (terrestres)
F06
Pesca furtiva.
G01.01
Esports nàutics
I01
Espècies invasores i espècies al·lòctones de plantes i animals - Peixos al·lòctons.
Doadrio (2001)
J02.05
Captacions, drenatges, dessecacions, sobreexplotació del freàtic, desviaments de cursos o canvis en el terreny.
Doadrio (2001)
J02.10
Neteges de marges i cursos.
J02.12
Fragmentació per mitjà de noves preses o infraestructures hidràuliques, d’esculleres artificials, canalitzacions, etc., afecten a la seva ecologia i dinàmica poblacional.
Doadrio (2001)
K01.03
Dessecació
Vigo et al. (2008)
K02.03
Eutrofització (natural) - A causa de la intensificació de les pràctiques agràries i ramaderes.
VVAA (2009)
L08
Grans riuades.
M
Canvi climàtic
Otero et al (2011)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
0
Font:
 SBiPA (2012c)
Observacions
 
Espanya
Tendència:
 Disminueix
Periode estudiat:
 Pròxims anys
Qualitat de les dades:
Pobra
Font:
 Doadrio (2001)
Observacions
 S'estima una regressió del 20% en la seva àrea de distribució actual i de la qualitat dels seus hàbitats a nivell estatal.
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir com a mínim la distribució actual coneguda
Estat de conservació favorable:
14 km
SECUNDARIS
-
 Assegurar uns nivells poblacionals òptims (densitat i estructura d'edats) a les millors zones

Mesures de conservació
Gestió preventiva
P - Manteniment del cabal ecològic dels rius, en especial en els trams regulats, evitant la substracció d'aigua en períodes que no es mantingui aquest cabal
- Control de vessaments de residus tòxics als rius i rieres
- Declaració de refugis de pesca a les capçaleres dels rius on l'espècie és present
Control d'espècies exòtiques
- Control i eradicació d'espècies exòtiques en les masses d'aigua rellevants per a l'espècie
Gestió o restauració d'ecosistemes /hàbitats
P - Manteniment de les condicions fisicoquímiques de l’aigua adients
Restauració d'àrees degradades
- Restauració de les zones d'extraccions d'àrids en lleres o trams fluvials
Coordinació amb agents de desenvolupament local (Grups de desenvolupament local i altres)
- Establir procediments de concertació amb els titulars de concessions d'aigua per determinar els drets d'ús i els efectes sobre la conservació del patrimoni natural de les mateixes
Construcció o adequació d'infraestructures
P - Construcció d'escales de peixos o altres sistemes per assegurar la continuïtat natural del curs fluvial en preses, canals o altres elements existents, tant en zones amb presència actual com potencial de l’espècie
- Control de la creació de nous vials i infraestructures en àrees amb presència de l'hàbitat o de l'espècie
Investigació i estudis
- Foment de la investigació aplicada a la biologia i la conservació de l'espècie
Seguiment ecològic
- Establiment de programes de seguiment de les seves poblacions
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
 Densitat
Font:
 MARM (2007)
Indicador:
 Densitat mitjana
Unitats:
 Nre individus/m3 d'aigua
Metodología:
 Pesca elèctrica en 100 m de riu
Àmbit:
 Local
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
 Superfície
Font:
Indicador:
 Quilòmetres de riu on l'espècie és present
Unitats:
 km
Metodología:
 Digitalització
Àmbit:
 General
Temporalitat:
 Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
 Bona
Observacions: